Darrerament he fullejat diferents tipus de llibres, revistes i demés documentació, de l’arquitecte japonés Tadao Ando, observant un element comú denominador en la seva obra: el formigó vist.
He de reconeixer que aquest tipus d’arquitectura, m’atreu especialment, tant a nivell industrial com en edificacions residencials, tot i que, per les nostres contrades, és molt estrany trobar una vivenda construida, en la seva totalitat, amb formigó vist.

L’exemple més clar d’aquesta forma de concebre un habitatge, és la casa, que Ando, va projectar i construir al seu barri natal, a la ciutat de Osaka. Vivenda simple fins a l’exageració, façana minimalista i freda, que es contraposa amb l’arquitectura típica de la zona i, més concretament, del barri.

Això sí, des del meu punt de vista, molt ben resolta interiorment, amb un programa arquitectònic senzill, però eficient, i alhora, encara li sobra espai per poder definir un pati interior, de considerables dimensions, per poder donar llum a l’interior de l’habitatge.

També podria servir d’exemple les dues cases que construí a Kobe, seguint el mateix criteri que la anomenada anteriorment. En aquest cas juga amb uns volums molt definits, que entren i surten d’un espai rectangular principal, i on aixecant la vista només observes vidre i formigó, des de l’exterior a l’interior.
És per aixó, que a mí, se’m crea un dubte: per què utilitza el formigó vist de forma tan peculiar (veure encofrat) i no una estructura convencional de formigó armat? És tan sols una qüestió de disseny? o és tractaria d’un tema de càlcul estructural?

Bé, espero que algú em pugui treure de dubtes, i si no continuaré investigant.